Mbour

Després d'un dia de relax, alenam fort i decidim emprendre camí cap a Ziguinchor. Ens ho volem prendre en calma. Intentarem arribar en dues tirades, és a dir, dos dies. No tenim més ganes d'estar dins un set-place al darrera de tot sense tenir espai vital per moure ni un dit del peu.

Pagam el campament Gniuman (significa brisa) (30.000 cfa pensió completa per dues persones) i esperam més d'una hora fins que passa un set-place amb dues places buides pel camí davant el campament (5.000 cfa). A l'estació de Mbour agafam un taxi fins a la Village Petit Eden (500 cfa), que resulta que està a més d'un kilometre de la platja.

Anam a dinar, després de caminar més d'una hora, a la terrassa de l'alberg Noaalí, amb vistes a la mar (11.000 cfa) i després caminam per la platja fins arribar al port de pescadors, una estalada de barques que descansen sobre l'arena de la platja. A l'altra part de la platja hi ha gent local fent esport i banyant-se. Durant la passejada se'ns acosta molta gent a donar-nos conversa. Acabam un poc cansats. De fet, serà el lloc del viatge que menys ens haurà agradat.

Per sopar descobrim que si no ho dius a l'hotel a migdia, no en tenen, perquè a molts llocs van a comprar quan saben qui quedarà a menjar. Així que ens hem de cercar la vida. Buscam un restaurant i no en trobam cap que ens agradi. Demanam un kuskus senegalès a un restaurant proper a l'hotel. Per primera vegada no som capaços de seguir menjant després del quint intent de curallada. Finalment no sopam. Les quelitas (els mallorquins no podem sortir sense les nostres quelys) aquesta nit s'han tornat indispensables. Si més no per no prendre la pastilla contra la malària panxa buida. Fins i tot per aconseguir una aigua tenim problemes. A l'hotel no n'hi ha d'embotellada. Amablament l'encarregat de nit s'ofereix a anar-la a comprar.