
Hem decidit creuar per Banjul i no via transSenegal perquè l'australià ens va dir que era fàcil. Aquí descobresc que la facilitat és relativa i entenc perquè la majoria de gent se'n va per la transSenegal. Encara que siguin més kilòmetres no han de canviar de cotxe, i és més econòmic. Travessar per Banjul no em resulta del més agradable.
A Gàmbia ens fan pagar un visat de 10.000 cfa. Algú haurà fet una gran festa a la nostra salut. Arribam a Banjul i canviam moneda. Un músic, en Bai, que hem conegut dins el bus ens ajuda amb els tràmits. Agafam un minibus per anar de Brikama a Banjul (30 D), caminam per la ciutat i agafam un ferry cap a Barra (10D). Dormin en un pseudo hotel (450 D), propietat d'un immigrant de Finlàndia que treballa a un McDonald's d'allà, i que ara ha vengut de vacances per invertir en el seu hotel. No hem dinat ni hem sopat, ni al matí berenam. Feim vetllada amb la gent de la casa-hotel. Ells tampoc no sopen.
Aquest dia va ser el dia xungo del viatge. Tot i que després recordant-ho hi veig les parts positives.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada