Illa Egueye

Pagam la nit, el sopar i el berenar a l'hotel Village des Pecheurs (23.200 cfa), uns del pocs hotels oberts a peu de platja, i en reformes, i cridam un taxi (1.200 cfa) per anar al poble. Havíem d'arribar a Diakene-Olof per anar a la Illa Egueye, hi havia dues opcions: agafar un set-place que ens deixàs a la carretera i caminar 2 km. o agafar un taxi. Vam optar per la segona opció, taxi (10.000 cfa), més que res perquè plovia, anar a l'estació i esperar sota la pluja seria una odisea, i si parava, o no, tampoc ens venia molt de gust enfangar-nos durant la caminada amb les motxiles a l'esquena.

Havíem quedat amb l'amo del campament d'Egueye que ens esperaria a Diakene-Olof, per portar-nos amb piraigua cap a l'illa. No teníem hora, perquè allà no sabíem ni quan partíem ni quan arribàvem. Després vam descobrir que en realitat ens esperava a ca seva, i que a l'illa només ens hi quedaríem a dormir nosaltres i un encarregat.

Vam poder explorar tota l'illa sols, va ser fantàstic. Vam veure ocells de colors, plantacions d'arròs, porcs negres i un esplet immens de palmeres. De fet la guia Lonely Planet ja ho posava, era un lloc on no fer res, i on no sentir-se culpables per no fer res. Com que ens va agradar l'experiència al se'n demà aniríem a un lloc similar en concepte, no fer res com els seus habitants, a Karabane.