18 dies a Senegal

Vam comprar el bitllet d'avió sense saber molt bé on anàvem. Vam comprar la guia Lonely Planet sense tenir massa temps per mirar-nos-la abans de partir. Vam fer una fugaç llegida a la guia dues setmanes abans de partir. Ens vam ilusionar poc abans de partir, abans no havíem tengut temps de plantejar-nos-ho.

Només sabíem que passaríem dues nits a Dakar i després aniríem a Sant Louis. A partir d'aquí improvisaríem i així ho vam fer.

Ens vam trobar amb un país amable i hospitalari, excepte al centre de Dakar i a Mbour. Molt bona gent en general. Es veia la gent més o manco riallera, no sé si contenta o feliç, però calmada. Xerraire també. No vam tenir problemes. Quan negociàvem preus sempre era el que ens havien dit que seria.

Els paisatges ens van impactar. Els baobabs i els fromages eren espectaculars. I veure tantes palmeres juntes la personalització davant els nostres ulls d'aquells llocs exòtics que sembli que només puguin ser irreals a través de fotografies llunyanes. En aquells moments érem nosaltres qui estàvem darrera la càmera.

Només la brutor, els fems arreu van fer que en un moment donat em creés ansietat. Per mi la manca de recollida de fens era la misèria d'aquell país. És un problema comú als països pocs desenvolupats.

Dakar, en obres arreu, fa pensar que realment es convertirà, si ja no ho és, en unes de les capitals més important d'Àfrica. No sé si serà veritat el que pronostica aquest vídeo, però la gent d'allà s'esforça per crear riquesa, encara que sigui procedent del turisme en el seu país.

El recorregut va ser el següent:

• Barcelona - Madrid - Dakar
• Descobrint Dakar
• Dakar - Sant Louis
• Sant Louis - Langue de Barberie
• Sant Louis - Poble nòmada de Les Peuls
• Sant Louis - Dakar
• Dakar, Joal-Fadiout
• Diakhanor (Palmarin)
• Mbour
• Mbourn- Ziguinchor
• Ziguinchor - Cap Skiring
• Illa Egueye
• Elinkine - Karabane
• Karabane - Kafountine
• Kafountine - Banjul - Barra
• Barra - Dakar

Aquest bloc no està escrit en directa sino en diferit perquè durant el viatge vam trobar molts pocs cibercafès. Els preus que surten és el que vam gastar dues persones.

Per pobresa que hi hagués, la majoria de gent anava amb el seu mòbil de darrera generació.

Molta gent amb qui vam parlar o tenir un amic o un familiar, o ell mateix, que havia anat amb "cayuco" a Espanya. Molta gent deia que considerava Espanya el país d'Europa més proper als africans, i on es trobàvem més acollits. No sé si ens ho deien perquè així ho senten o per donar-nos conversa.

La gent deia que la regió de Casamance era el més espectacular. I així va ser.

Ens va mancar anar a la part est del país, però per la distància i les pluges vam desistir, tampoc no teníem molts més dies. Vam gastar 6 dies gaire bé sencers en desplaçaments: 2 per anar i tornar de Sant Louis, 2 per anar a Casamance i 2 per tornar de Casamance. Si hi haguéssim anat amb avió haguéssim tengut gairebé 3 dies complets de més. De totes maneres val la pena pel paisatge i per l'experiència fer algun trajecte per terra.

Barra - Dakar

És el dia que matinam més. De fet no hem dormit gaire. Partim abans que no s'aixequi ningú.
Agafam un set-place només per noltros de Barra a Karang (250 D) on hi ha la frontera amb Senegal. No hem esperat que arribàs el ferry i s'omplís el cotxe. No hem berenat, i ahir no havíem ni sopat ni dinat. Però teníem quelys. Agafam un taxi (2.000 cfa) que ens duu 2 km amunt on hi ha l'estació ja dins Senegal. Compram aigua (500 cfa). Ahir només havíem begut 2 cokes a Barra. Agafam un set-place de Karang a Dakar (12.000 cfa). Per sort puc seure al mig al costat de la finestra. La plaça de davant està reservada. De camí ens aturam al costat d'un poble. Puja una noia jove vestida amb roba tradicional. La seva família la ve a acomiadar al taxi. Marxa sola cap a Dakar. A Dakar agafam un taxi que ens porta a la platja de N'Gor a l'hotel Messon Abaka, dirigit per una francesa que ens intriga la història de la seva vida. Dinam a l'hotel d'una ensalada i després anam a fer un cocktail a un bar de la platja. Passarem tres nits en aquest hotel abans de marxar cap a Barcelona.

Els següents dies anirem al Village dels artists i a voltar per les diferents zones de Dakar tranquils. També vam anar a la Illa N'Gor. Vam veure com uns pescadors descarregaven un peix espada de 320 kilògrams.

N'Gor s'omplia de gent a carretades. Era com un lloc d'esbarjo per la gent de Dakar. Era un lloc molt animat.

Kafountine - Banjul - Barra

Pagam dormir i berenar al Campament la Nature de Kafountine (10.000 cfa). Taxi a l'estació (500 cfa) i agafam un bus petit que surt tot d'una cap a la frontera, Brikama, (3.500 cfa). Va ser un trajecte fantàstic amb uns paisatges increïbles. I el transport còmode dins el que cabia.


Hem decidit creuar per Banjul i no via transSenegal perquè l'australià ens va dir que era fàcil. Aquí descobresc que la facilitat és relativa i entenc perquè la majoria de gent se'n va per la transSenegal. Encara que siguin més kilòmetres no han de canviar de cotxe, i és més econòmic. Travessar per Banjul no em resulta del més agradable.

A Gàmbia ens fan pagar un visat de 10.000 cfa. Algú haurà fet una gran festa a la nostra salut. Arribam a Banjul i canviam moneda. Un músic, en Bai, que hem conegut dins el bus ens ajuda amb els tràmits. Agafam un minibus per anar de Brikama a Banjul (30 D), caminam per la ciutat i agafam un ferry cap a Barra (10D). Dormin en un pseudo hotel (450 D), propietat d'un immigrant de Finlàndia que treballa a un McDonald's d'allà, i que ara ha vengut de vacances per invertir en el seu hotel. No hem dinat ni hem sopat, ni al matí berenam. Feim vetllada amb la gent de la casa-hotel. Ells tampoc no sopen.

Aquest dia va ser el dia xungo del viatge. Tot i que després recordant-ho hi veig les parts positives.

Karabane - Kafountine

Pagam pensió completa al campament Barracuda (23.300 cfa) i esperam més d'una hora el bus piraigua (2.000 cfa) que ens acosti fins a Elinkine. Viatjam amb una embarcació plena de gent on hi coloquen més de 30 cocoters. Flipant.

Agafam un set-place fins a Ziguinchor (3.000 cfa), on em torna tocar a darrera, i d'allà un fins a Kafountine (5.200 cfa) on em neg ja a seure més al darrera. Li dic a l'amo o que em segui al mig o que jo no hi vaig. Un taxi ens porta al poble (1.300 cfa). No trobam enlloc per dinar, i finalment berenam de dues cokes i un paquet de galletes a un supermercat amb uns homes del poble que fan la tertúlia mentre plou i observam passar la gent.

En realitat havíem anat a Kafountine per veure l'ambient rastra i sentir tocar tambors, però arribam tan cansat i ens sentim un poc decepcionats que després de sopar al Flamante Rouge de gambes (5.300 cfa) i haver conegut a gent d'allà que ens animen a anar al Petit Baobab a sentir un concert, no ens veim amb ànims d'esperar fins a les 10 de la nit per sentir resonar tambors dins el nostre cap. Decidim anar a dormir al Campament la Nature, i mentre feim un poquet de tertúlia a la terrasseta apareixen els companys de les cabanes del costat, un francès i un australià, amb dos locals, s'asseuen al nostre costat i comencen a fumar. L'australià és la mateixa persona que havíem topat a l'hotel de Joal. Ens conta que fa 20 anys que viatge, ara en té més de 40 i que la seva vida és això: viatjar. Ens recita tots els llocs que ha visitat.

Elinkine - Karabane

Vam pagar la pensió completa del Campament Egueye i el transport amb piraigua fins a Elinkine (38.000 cfa) des d'on agafaríem una piraigua fins a Karabane (3.000 cfa). Vam esperar a que s'omplís la bus-piraigua al bar del poble bevent, com sempre cokes (1.500 cfa). (És alucinant com les cokes arriben als racons més recòndits del món).

Vam arribar a l'hotel Barracuda, vam deixar les coses i vam dinar. Sort que ho havíem encomanat quan havíem fet la reserva el mateix matí! Vam menjar capità, que havien pescat les persones que ens havíem trobat al restaurant de Ziguinchor.

Després vam anar a voltar pel poble de l'illa i per la platja del riu. Els arbres de l'illa eren impresionants, gegants. Una de les coses que més em va agradar va ser la baixada de la marea, en qüestió de minuts, i la posterior pujada, i la llum intensa espectacular de la posta de sol. Durant la passejada ens vam aturar a un bar i vam conèixer un argentí que es passava un any viatjant per Europa i Àfrica i un basc, que feia el seu primer viatge en solitari.

Vam tornar sopar de capità. Vam conèixer uns catalans, na Mar, en Jordi, en Josep i na Gemma, que ens van recomanar un hotel a N'Gor a Dakar, on ens tornaríem topar els darrers dies de viatge. Uns altres catalans que estaven amb ells ens van donar bones referències de Kafountine, on vam decidir anar.

Illa Egueye

Pagam la nit, el sopar i el berenar a l'hotel Village des Pecheurs (23.200 cfa), uns del pocs hotels oberts a peu de platja, i en reformes, i cridam un taxi (1.200 cfa) per anar al poble. Havíem d'arribar a Diakene-Olof per anar a la Illa Egueye, hi havia dues opcions: agafar un set-place que ens deixàs a la carretera i caminar 2 km. o agafar un taxi. Vam optar per la segona opció, taxi (10.000 cfa), més que res perquè plovia, anar a l'estació i esperar sota la pluja seria una odisea, i si parava, o no, tampoc ens venia molt de gust enfangar-nos durant la caminada amb les motxiles a l'esquena.

Havíem quedat amb l'amo del campament d'Egueye que ens esperaria a Diakene-Olof, per portar-nos amb piraigua cap a l'illa. No teníem hora, perquè allà no sabíem ni quan partíem ni quan arribàvem. Després vam descobrir que en realitat ens esperava a ca seva, i que a l'illa només ens hi quedaríem a dormir nosaltres i un encarregat.

Vam poder explorar tota l'illa sols, va ser fantàstic. Vam veure ocells de colors, plantacions d'arròs, porcs negres i un esplet immens de palmeres. De fet la guia Lonely Planet ja ho posava, era un lloc on no fer res, i on no sentir-se culpables per no fer res. Com que ens va agradar l'experiència al se'n demà aniríem a un lloc similar en concepte, no fer res com els seus habitants, a Karabane.

Ziguinchor - Cap Skiring

Anam a berenar al mateix lloc on vam sopar la nit anterior, La Kasse (3.500 cfa). Hi ha els mateixos turistes que hi estaven sopant la nit abans, també nosaltres.

Agafam un set-place (3.800 cfa) per anar de Ziguinchor a Cap Skiring. Volíem dinar a l'hotel on estaríem, La Village des Pecheurs, però com que no ho havíem encomanat no en vam tenir. Vam encomanar el sopar, però.

Decidim anar al poble caminat per la platja. Crec que diguerem caminar dues hores sense parar abans d'arribar al port de pescadors des d'on prendrien un camí per anar cap al poble. Vam arribar al poble extasiats. Mentre anàvem vorera mar no notàvem la calor, però el darrer tros de camí va ser mortal. Vam trobar el restaurant Kasse Bambou on va ser arribar i clavar-nos dues cokes que ens van deixar sense alè. Per sort allà van tenir dinar (6.600 cfa).

Per tornar vam fer el mateix recorregut. A la platja on abans no hi havia gairebé ningú, l'horabaixa es va omplir de gent local, que aprofitàvem per refrescar-se i fer esport.

Estàvem a una de les millors platges del món en temporada baixa, on pràcticament no hi havia ningú de pell blanquinosa, excepte dues vaques.

Mbour - Ziguinchor

Vist l'èxit d'ahir amb el sopar per la zona de l'hotel, ja no intentam berenar. Pagam l'Hotel Petit Eden (18.200 cfa), que tenia un jardí espectacular, de fet la madona s'havia passat tot el capvespre arreglant-lo, i agafam un set-place fins a Kaolack (4.500 cfa). Arribam a l'estació del nord i hem d'agafar un taxi (750 cfa) per anar cap a l'estació del sud. D'allà agafam un altra set-place de Kaolack a Ziguinchor (14.000 cfa). En aquest punt és quan començ a agafar mania al set-place, no perquè fossin cotxes bastant destartalats ni perquè anàs estreta, sino perquè sempre em tocava seure al darrea del tot, on havia de tenir les cames molt arrufades i no tenia ni dos centímetres de maniobre. Però el més alucinant era que hi havia mares que s'hi ficaven amb els fills a sobre. I hi havia vegades que a les tres places de darrera hi arribaven anar 5 persones!

A la frontera ens fan pagar 2.000 cfa pel cuny, i 400 cfa pel ferry i 2.000 cfa més per l'altre cuny.
A la frontera vam haver de baixar del set-place per pujar al ferry. Vam caminar un tros a peu. I vam agafar un ferry abans que el set-place. Això va significar que a l'altra banda de la frontera vam haver d'esperar el set-place una bona estona. Estàvem en un camí ple de gent amb "xiringuitos" ambulants, sense cap piadosa ombra, en ple baté de sol. Va ser uns dels moments del viatge que més calor vaig passar. Va estar a l'altura del dia que vam esperar tres hores a l'estació abans de partir cap a Sant Louis.

Després d'un llarg viatge vam arribar a Zinguinjor. Un taxi ens va dur a l'hotel Flamboyant (19.200 cfa), un oasi després del viatge incòmode. Vam dinar d'un sandwich i patates frites, el primer dinar que no era típic senegalès, (7.400 cfa).

Vam anar a fer una passejada per Ziguinjor. Estava nuvolat. Fins i tot va ploure un poc. Va ser un dels moments on vam poder contemplar una de les llums més maques del viatge. La segona seria una posta de sol a Karabane.

El dia va acabar bé sopant a La Kasse (11.000 cfa) mentre escoltàvem música tradicional en directe. Mentre sopàvem van entrar uns espanyols que després tornaríem a coincidir a Karabane.

Mbour

Després d'un dia de relax, alenam fort i decidim emprendre camí cap a Ziguinchor. Ens ho volem prendre en calma. Intentarem arribar en dues tirades, és a dir, dos dies. No tenim més ganes d'estar dins un set-place al darrera de tot sense tenir espai vital per moure ni un dit del peu.

Pagam el campament Gniuman (significa brisa) (30.000 cfa pensió completa per dues persones) i esperam més d'una hora fins que passa un set-place amb dues places buides pel camí davant el campament (5.000 cfa). A l'estació de Mbour agafam un taxi fins a la Village Petit Eden (500 cfa), que resulta que està a més d'un kilometre de la platja.

Anam a dinar, després de caminar més d'una hora, a la terrassa de l'alberg Noaalí, amb vistes a la mar (11.000 cfa) i després caminam per la platja fins arribar al port de pescadors, una estalada de barques que descansen sobre l'arena de la platja. A l'altra part de la platja hi ha gent local fent esport i banyant-se. Durant la passejada se'ns acosta molta gent a donar-nos conversa. Acabam un poc cansats. De fet, serà el lloc del viatge que menys ens haurà agradat.

Per sopar descobrim que si no ho dius a l'hotel a migdia, no en tenen, perquè a molts llocs van a comprar quan saben qui quedarà a menjar. Així que ens hem de cercar la vida. Buscam un restaurant i no en trobam cap que ens agradi. Demanam un kuskus senegalès a un restaurant proper a l'hotel. Per primera vegada no som capaços de seguir menjant després del quint intent de curallada. Finalment no sopam. Les quelitas (els mallorquins no podem sortir sense les nostres quelys) aquesta nit s'han tornat indispensables. Si més no per no prendre la pastilla contra la malària panxa buida. Fins i tot per aconseguir una aigua tenim problemes. A l'hotel no n'hi ha d'embotellada. Amablament l'encarregat de nit s'ofereix a anar-la a comprar.

Diakhanor (Palmarin)

Tota la nit havia plogut. La primera gran tormenta del viatge, i això que estàvem en època de pluges. Pagam l'hotel 114 Referrer (10.000 cfa) i partim sense berenar cap a Diakhanor, amb furgoneta petita (2.400 cfa). El trajecte és fascinant. Carretera plena de fang i paisatges verds. Aturades a cada poble i al mercat d'un d'ells. En arribar, berenam. Al campament només som nosaltres dos, una família francesa, i la família dels encarregats. Es veu que el campament és d'un immigrant que quan pot els hi envia diners perquè el vagin millorant.

Anam a la platja. Més de 70 km. de platja verge entre l'Atlàntic i el riu.
















Després de dinar anam a veure l'arribada dels pescadors.

Dakar, Joal-Fadiout

Pagam la nit d'hotel a l'hotel Sant Louis Sun de Dakar (29.500 cfa) i el berenar (4.600 cfa). Agafam un taxi (1.000 cfa) per anar a l'estació i d'allà un set-place a Mbour (3.800 cfa). Sense tenir temps per estirar les cames agafam un altra set-place cap a Joal-Fadiout (1.000 cfa) i un taxi (1.000 cfa) que ens porti a l'hotel que volíem estar però que no hi vam trobar habitacions buides.

De totes maneres ens hi quedam a dinar (9.000 cfa), a Lethiouraye contemplant el riu. Allà coneixem dos cooperants catalans que venen de veure projectes de cooperació.

Després anam a la Illa de les cloïses i visitam una altra illa on hi conviuen un cementiri catòlic i un de musulmà.

La sensació en entrar al cementiri és de pau i tranquil.litat. La veritat és que necessitàvem uns moments de calma després de tan trají i dels suposats guies que ens "atacaven" cada dos per tres oferint-se per acompanyar-nos.

Deshidratats en seiem a l'únic bar de l'illa de les cloïses a beure dues cokes (600 cfa) i després tornam a sopar al mateix lloc d'abans (10.000 cfa). Durant el sopar coneixem el guia d'unes italianes. Ens aconsella que anem a Diakhanor (Palmarin). Fa una trucada i ens reserva una caseta a un campament d'allà d'uns coneguts seus.

Vam dormir a l'hotel 114 referrer, no massa a gust. Va ser la primera nit que no ens vam dutxar. A l'hotel ens vam topar amb una persona que posteriorment retrobaríem a Kafontine i ens contaria la seva història.

Sant Louis - Dakar

Ens vam plantejar quedar un dia més a Sant Louis per anar un dia al desert. Però amb la calor que feia, era car, i no hi havia més gent per partir, vam decidir no anar-hi. A Senegal el mes d'agost és temporada baixa, i pels llocs on vam anar es notava que hi havia pocs turistes.

Vam aconseguir matinar i arribar en taxi (1.000 cfa) a l'estació abans de les 8. Ens vam ficar dins un bus petit destí Dakar (5.500 cfa). Només vam tardar mitja horeta o menys en sortir. Aviat aprendríem que a Senegal un no sap ni a l'hora que sortirà ni a l'hora que arribarà.

També vam viure en la pròpia pell el primer "rebentón" de roda. Sort que els senegalesos són uns mecànics extraordinaris. A més tots els conductors són colegues i tothom es para per demanar si necessiten ajuda.

La intenció era arribar a Dakar abans de les 5 per agafar el ferry que duu fins a Ziguinchor. Vam aconseguir arribar però el ferry va estar espanyat. Els pocs plans de ruta que havíem fet es van desplomar en un instant.

Donat que havíem de quedar una tarda més a Dakar vam decidir mimar-nos. Dinar a l'imperial (10.000 cfa), buscar un hotel decent, Hotel Sant Luis Sun, i sopar a l'Institut Francès (16.500 cfa). El se'n demà no ens vam veure en cor d'arribar a Ziguinchor per carretera, així que vam canviar els plans.

Sant Louis - Poble nòmada de Les Peuls

Tornam anar amb el guia Djiby d'excursió (40.000 cfa) . Aquesta vegada a un poble nòmada de Les Peuls. És gent que busca terres perquè els seus animals puguin pasturar, i quan s'acaben la pastura parteixen a la recerca d'altres terres. El guia, cada any ha de buscar gent nova perquè vulguin acollir els turistes unes hores al seu poblat. Aquesta vegada anam sols.

Abans de partir ens aturam a comprar regals pel cap del poblat. Els regals són aliments bàsics.

Només el paisatge del camí ja val la pena. Descobrirem els manglars i que és habitual trobar-se vaques al mig del camí, i és clar, elles tenen preferència.


























De tornada hem arribat fins a la frontera amb Mauritània. Hem baixat del cotxe i hem trepitjat el pont.







En acabar l'excursió anam a dinar a La Linguere (2.500 cfa), l'únic lloc on hem trobat que ens en doni, ja que ja no eren hores de dinar. I després hem anat a fer dues cokes a le Delices de Fleuves (1.200 cfa).

Hem voltat pels carrers de Sant Louis. Hem arribat a la platja, on hi ha pescadors, i a prop del pont més característic d'aquesta illa, que va ser dissenyat pel mateix autor de la Torre Eiffel de París.

Més tard hem anat a una terrassa d'un hotel on en vist pondre's el sol amb una vista panoràmica de Sant Louis i hem begut un cocktail (2.500 cfa). Finalment hem sopat a La Pirogue Saint Louisienne (6.000 cfa).

Pagam tres nits d'hotel a La Louisaine (67.600 cfa)

Sant Louis - Langue de Barberie

Anam d'excursió amb el guia Djiby a la Langue de Barberie acompanyats per una parella de francesos que han arribat de matinada. Anam amb tot terreny fins a un far i allà agafam una canoa que ens portarà al darrer tram de la llengua. Veim un esbarjol de pelicans, ocells de colors i peixos saltant pel riu.

Una extensió d'arena blanca entre la mar i l'acabament del riu gairebé infinita però amb horitzó limitat dóna pau i tranquil.litat. Es com si estàssim a un desert però envoltats d'aigua i acompanyat de crancs camuflats entre l'arena. Al fons pescadors entre les ones. Utilitzen les mateixes barques que els immingrants ilegals que intenten arribar a les costes espanyoles. Al llarg del viatge gent diferent ens contarà la seva pròpia aventura o dels seus amics i coneguts.


Dinam al Campament Oceane et Savane. Hi ha més gent. Un grup de nins i nines de residents francesos i alguns turistes. Menjam molt bé i feim una sesta abans de tornar cap a la ciutat.

L'excursió amb el dinar (42.400 cfa).

Sopam a la Fleuve Plus (3.750 cfa). Jo menj la meva primera i darrera truita del viatge. Ja tenia la panxa empatxada de tant peix i arròs.

Dakar - Sant Louis

Berenam a l'hotel Farid.
Pagam dues nits d'hotel i el berenar (66.700 cfa).

Taxi a l'estació per anar cap a Sant Louis (800 cfa).
Impressió: caos i brutor. No sabem on som, ni a quin vehicle hem de pujar. La gent ve cap a nosaltres. Ens demana on anam. A Sant Louis diem. Ens indica cap on hem d'anar. No estam molt informats. Acabam en el pitjor del transports, un bus dels grans. No sabíem que tardaria 3 HORES en omplir-se i sortir. Fa un sol sense consol. Calor. Humitat. Suor. Gent.

Havíem arribat a l'estació a les 9 del matí. Sortim devers les 12. Arribam a Sant Louis prop de les 6! Taxi (1.000 cfa) de l'estació de Sant Louis a l'hotel la Louisiane on passarem tres nits. Anam a fer una volta per la destartalada ciutat colonial francesa que havia estat capital de Senegal. Ens imaginam com devien viure els colonitzadors i els esclaus. Prenem un refresc a l'Aubergue Amaller (2.000 cfa) on coneixeríem al guia del sen demà Djiby Mbaye.

Compram una aigua (1.000 cfa) i anam a sopar a Coup de Torchon (11.300 cfa). Un restaurant d''un francès on sembla que s'hi reuneixen els francesos amics de la ciutat.

Descobrint Dakar

(Els preus són les despeses de dues persones)

El primer dia feim gairebé fil per randa el que aconsella la lonely planet.

Berenar a l'Institur Francès (7.000 cfa). Una espècia de chill out rodejat de mosquiteres i amb ventiladors al sostre. Ambient ple de colors. Hi ha turistes, com noltros, i locals intel.lectuals.

Visita al Museu d'Art Africà (4.400 cfa). Enmig d'un jardí exuberant hi ha un edifici blanc amb aquest museu que ocupa dues plantes. Veim des de màscares, a indígenes ancestrals dansant fins a cases de palla.

Passejam pels carrers de Dakar. Tothom ens intenta vendra coses, des d'un telefon fins a palets per fer les orelles netes. Cotxes i motes més aviat velles prenen els carrers.

La Plaça de la Independència és lloc gairebé obligat. El centre de la ciutat. Ple d'homes que ens encalcen intentant o bé robar-nos o bé fer-nos de guia. No ho sabem bé. És dels moments on vigilam més. Però la resta del viatge ens hem trobat molt bona gent.

Refrescs al Cafè Imperial a la Plaça de la Independència (2.000 cfa). Cafè elegant, amb gent local i turistes de pasta. Camareres guapes, i ambient relaxat. El segon oasi del dia, el primer ha estat l'Institut Francès.

Dinar a Le Sarrant (15.000 cfa) . Menú. Bon menjar per seguir bé el dia. Sembla que hi hagi gent de negocis.

Visitam l'illa de Goree. Ferry (10.000 cfa). Taxa turística (1.000 cfa). Està ple de grups de turistes. Un dels grups són mariners negres, parlen anglès. No som capaços d'identificar de quin país són. Els mariners es fan fotos amb turistes blancs sense conèixer-los. Sembla que els hi fa gràcia.

Els edificis són colonials. Els carrers principals nets. Hi ha alguna vista a la mar serena. A un costat de l'illa hi ha una embarcació de la guàrdia civil espanyola. Visitam la casa dels esclaus. Arribam a una fortificació on hi ha un museu d'història i una festa amb joves tocant tambors i nins i nines ballant.

Refrescs (1.000 cfa). Fa calor. Humitat. Necessitam beure alguna cosa.

Tornam a la península de Cap Verd, i després anam a sopar a Chez Loutcha (11.600 cfa), un patí interior, amb molts de ventiladors oberts. Menjaré el meu primer plat de gambes del viatge.

Barcelona - Madrid - Dakar

Arribam amb Iberia a l'aeroport de Dakar a les 21.45 h. aproximadament de dia 16 d'agost. Agafam un taxi (5.000 cfa) i anam a l'hotel Farid.

Primera impressió: caos. Aeroport ple de gent que intenta canviar-nos diners. Confusió. Els guardes i l'oficina d'informació estan aliats amb els canviadors de diners del mercat negre o ens ho volen canviar ells mateixos. Reacció. Tardam uns minuts en adonar-nos que allà mateix hi ha un banc de canvi. El banc està a la vista, però al mateix temps amagat. Gent davant i portes tancades amb guardes. Agafam la darrera tanda de la nit per poder canviar.

El taxi està destartalat. Hi ha trànsit. Poc llum. Els carrers de la ciutat semblen més els d'un poble en obres que els d'una capital.